|
| Contacte: magirona9@gmail.com |
    |
|
|
CD
- 2004 |
|
|
|
Composicions del Barroc. Música vocal i instrumental de la Catedral de Girona pels volts de 1700. La Capella de Música de la Catedral, constituïda ja al s. XIII, és una de les institucions cabdals dins la vida de la Girona barroca. Constituïda per dotze clergues i quatre escolans, provinents en la seva majoria de les comarques gironines, estava dirigida pel mestre de capella, professional de gran categoria, encarregat de dirigir-la i de compondre noves peces per a les cerimònies, tant de la catedral com d’altres convents de la ciutat. El càrrec disposava d’un pressupost notable i d’uns estatuts que regulaven les seves activitats amb força detall. L’arxiu d’aquesta Capella, una de les importants del país, conserva una col·lecció de prop d’un miler de partitures dels segle XVII i XVIII, on es pot veure la força de la música religiosa, ja sigui com a element difusor del missatge eclesiàstic ja sigui com a eina de prestigi social dins una Girona que multiplica el número dels seus habitants i n’amplia el seu espectre social. Aquesta era l’única música de qualitat que podia oir-se a la ciutat regularment. Seguint estrictament les directrius del Concili de Trent, el cant d’aquesta capella tenia dos àmbits principals: el cant gregorià per a les celebracions litúrgiques i la composició lliure a l’àmbit paralitúrgic, destinada a actes religiosos de caire més popular, on s’integraven les diverses veus de la polifonia amb els sons d’una àmplia varietat d’instruments, sota els preceptes estilístics de l’anomenat barroc hispànic. El villancico era una de les formes musicals més recurrents, en ser una peça lleugera amb gran preponderància de la línia melòdica i amb un aire sovint proper a la dansa que reflectia un cert ruralisme idílic. Escrita per a un o més grups de veus, tot sovint es presenta amb un acompañamiento instrumental de ritme generalment ternari i amb uns textos, en llengua castellana, molt cultes i d’una retòrica carregada de simbolisme alliçonador. Josep Gaz (1656-1713) actiu a Girona entre 1690 i1711 destaca entre els compositors del final del barroc a Catalunya. Nascut a Martorell i enterrat al claustre de la catedral gironina, el seu catàleg de villancicos a l’arxiu capitular és de notable qualitat. Hoy que cultos le dedican és un dels villancicos que deurien ser més interpretats si hem de jutjar per les còpies conservades. Dedicat a Sant Narcís, patró de la ciutat, comporta tres cors vocals i un d’instrumental. El text compara el blanc de la flor amb la puresa del sant. Dedicat al mateix sant i amb argumentació floral similar conservem el villancico Jazmines y Azuzenas, guardat actualment al costat d’altres del mateix Gaz a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona. Del villancico anònim Aire, agua, cielo y tierra, de principis del segle XVIII, només ens ha arribat l’estribillo o tornada, que fa jugar els símbols dels quatre elements de la creació amb la dualitat cel-terra de l’Eucaristia Manuel Gònima (1710-1792), nascut a Lleida i actiu a Girona entre 1735 i1774, fou el compositor de transició entre el barroc i el classicisme. De les seves 71 obres conservades a l’arxiu capitular destaca el seu motet “Laetentur celi”, on mostra el estil galant provinent dels nous corrents italians, menys estridents i amb una harmonia més suau. Dé al ayre su dulce voz i Amor sí, placer no, són dos solos per a tiple, possiblement adreçats als escolans de la capella, on es compara l’amor terrenal amb el celestial. Els minuets (AMCG XII 240) escrits per a teclat, són d’autor desconegut essent aptes com a peces circumstancials o bé com a estudis per a clavicèmbal, arpa o llaüt en la pràctica docent dels instrumentistes de la capella. Dels instruments de corda pinçada en tenim constància escrita, així com també d’alguns dels músics que els tocaven: Antoni Milans, arpista i mestre de capella a la seu entre 1719 i 1733, o bé Josep Anglada, llaütista i violinista de la capella cap al 1730 i natural de Cassà de la Selva. La peça Ball del Príncep (AMCG A238) pertany a un recull de danses que possiblement va arribar a l’arxiu a través dels ministrils contractats ocasionalment. Albert Bosch i Jaume Pinyol |
Informació tècnica del CD
|
|
|
|
Lloc
web: Jesús del Oso
|
