|
| Contacto: magirona9@gmail.com |
    |
|
|
|
CD - 2024 |
|
|
| Música en los conventos gerundenses. Siglos XVII y XVIII. Música Antiga de Girona presenta una selecció de partitures de l’arxiu capitular de Girona d’entre 1682 i 1790 relacionades amb els convents de la ciutat. En aquesta època els convents van tenir una gran importància tant les ordes antigues com les arribades després del concili de Trento, més adaptades a una societat més burgesa. D’entre els 13 convents gironins pocs eren de clausura estricta, la majoria tenien formes diverses menys exigents de vida comunitària. Tot i que desconeixem el nivell cultural d’aquests monjos i frares, podem suposar que devia ser molt divers segons la seva procedència social: dominics i jesuïtes eren els qui tenien més tradició cultural, amb llurs escoles respectives, i ho veiem sobre tot en els dominics que ens han deixat una notable col·lecció d’obres musicals dins l’arxiu capitular. Ben poques, d’entre les partitures conservades, indiquen l’any o el convent o bé les circumstàncies en què van ser escrites. Així la seva atribució sovint és una deducció basada en el contingut del text, en el títol i en altres detalls. La seva temàtica és àmplia: actes litúrgics amb text llatí, celebracions devocionals, sovint en castellà, villancets i goigs als sants de la pròpia orde, festivitats del santoral, festes de professió de novícies, etc. L’idioma és el llatí per als textos litúrgics i el castellà per a la resta, amb poemes barrocs sovint molt elaborats. L’estil musical passa del barroc ple de F. Soler (1682-88) amb la seva elaborada polifonia fins al classicisme d’Arquimbau (1785-90). El format musical d’aquestes obres va des del solo vocal fins a grans formacions corals, tot i que en el present CD i degut a limitacions pressupostàries només puguem oferir-ne les de petit format. 1. Zagalejos, atención. Obra escrita per a les celebracions fetes en la professió solemne de la novícia Maria Prior i Borrell al convent de les Bernardes de Girona. La jove procedia de bona família i més tard esdevindria abadessa del mateix convent. La professió solemne anava acompanyada sovint de festes que alteraven la rigorosa monotonia de la clausura. Que el mestre Gaz signés la partitura indica que la relació entre el convent i la catedral –o potser amb la família Prior– era molt estreta i que segurament la capella de música de la catedral no va cobrar per aquesta actuació. A l’elevada posició social de la novícia li correspon aquesta obra a quatre veus, sense més instruments que el continu amb un o més instruments. El seu text és popular –el mateix títol és una alerta als joves de la ciutat que una noia es fa monja– i és el propi d’aquests temps de lleure pietós dels convents de clausura. El vocabulari planer, l’evocació de situacions del convent amb jocs de paraules senzills és l’adient per a monges sovint illetrades, malgrat que desconeguem l’ús del castellà entre elles. 2. De mi Dios me canto el aplauso. Obra anònima de finals del s. XVII composta segurament per a la devoció eucarística de les 40 hores en un convent indeterminat de Girona. El seu text contrasta notablement amb el de l’obra anterior, ja que és un text d’alt contingut teològic en narrar un diàleg imaginari entre Jesús –a l’interior de l’Hòstia consagrada– i Déu Pare sobre el misteri del Santíssim Sagrament. El seu vocabulari planer va farcit de constants referències teològiques que permeten atribuir l’obra al convent dels jesuïtes o bé al dels dominics, els dos convents de tradició més intel·lectual a Girona. La música és barroca, sense introducció instrumental, amb uns savis diàlegs entre solistes i cor, tant a la llarga introducció como a les cobles. Cal destacar que el refrany no és a l’inici de l’obra sinó després de la primera cobla, format poc comú. 3. Amor si, placer no. Singular obra de text enigmàtic, mostra la presència a Girona del jansenisme –corrent rigorista del catolicisme francès- No sabem qui la va escriure ni per a què, tot i que podria atribuir-se a Josep Gaz, atesa la seva semblança amb altres “solos humanos” d’aquest autor i per altres indicis. Es possible que s’interpretés en alguna siesta –concerts fets a la catedral a l’hora sexta, les 15h– o en algun concurs poètic del convent dels jesuïtes o potser dels dominics, concursos que solien presentar poemes de comprensió difícil. La contraposició entre amor i plaer és molt antiga i aquí es fa amb l’estil poètic del barroc castellà, amb una finalitat moralitzant. La música és un solo vocal efectiu amb l’acompanyament del baix continu, pròpia d’actuacions de pressupost baix. 4. Ojos míos ¡a llorar! Els servites són un orde mendicant medieval, que mai van tenir convent a Girona, però hi tenien i hi tenen una presència destacada: la Congregació dels Dolors, amb l’església homònima. Aquesta orde celebra el divendres anterior al diumenge de Rams uns exercicis espirituals on la música té una presència important per tal que els fidels de la Congregació comparteixin els dolors de Maria al peu del Crucificat i que aquest dolor els purifiqui. Antoni Gaudí, el seu autor, va ser el mestre de capella successor de Gaz. La música és un solo vocal amb baix continu amb poca elaboració, auster i de marcat caràcter penitencial. 5. La pasión sobre el pecho con fineza. Per a les celebracions de la festa de st. Bernat en el convent de les Bernardes de Girona Gaz va compondre aquesta obra. Sant Bernat és un dels sants importants que el Císter va donar a l’Europa del s. XII. Girona va tenir una abadia cistercenca femenina des de finals del s. XV, i en ella, com a tota comunitat de clausura, la celebració de la festa del sant patró era motiu de suspensió temporal de l’austeritat monàstica amb algunes actuacions pietoses com la present. El text és una culta glossa de la mística de sant presentada amb una expressiva contraposició d’imatges de sofriment i de goig, íntimament unides, en un text adaptat a uns assistents d’un cert nivell cultural. Musicalment al refrany s’hi alterna un diàleg entre solistes i cor, amb preguntes i respostes de motius polifònics. 6. Benedictus. Versicle final del cant litúrgic del Sanctus. Composició breu destinada segurament a molts diversos esdeveniments, tant als convents com eventualment a la catedral, segons que mostra el desgast del paper de les particel·les. Aquest duo –originalment cantat per escolans de la capella de música i amb acompanyament continu–, és fàcilment adaptable a diverses circumstàncies conventuals. L’estil musical pertany al pre-classicisme, amb una melodia amb motius rítmics imitatius, alegre i agradable. 7. Praecursor Domini és un responsori –cant de resposta dels fidels a una melodia cantada per un solista– molt utilitzat des de l’Edat Mitjana per a la festa de sant Joan Baptista. Es difícil la seva adscripció a un sol convent gironí. La partitura que ens ha arribat és una còpia relativament desgastada, indici clar de la seva utilització freqüent. Domènec Arquimbau, el seu autor, és un prolífic compositor barceloní del primer classicisme, que va aconseguir el 1790 la cobejada plaça de mestre de capella Sevilla quan n’era de Girona. La forma musical de l’obra –un solo amb acompanyament– facilitava la seva utilització en múltiples ocasions i el mestre va la utilitzà per a lluïment del solista, com es feia a l’època. Obra d’estil plenament galant amb un acompanyament continu de valor propi que marca els petits canvis rítmics de l’obra. 8. Letanía a la Virgen. Pregària antiquíssima adaptada de models pagans pels primers cristians. Es senzilla i reiterativa, i va dedicada a Maria des de l’Edat Mitjana. La seva estructura musical es basa en un solista que proclama les virtuts de Maria i els fidels responen ora pro nobis. (pregueu per nosaltres). Francesc Soler mostra la seva gran habilitat al musicar un text pobre i reiteratiu: repeteix una melodia bàsica amb formes diferents, amb solos, duos i tutti, alternant i combinant sàviament ritmes diferents, al servei del text, tant a les invocacions com a les respostes dels fidels. Utilitza el cor quan vol ressaltar algunes advocacions, efecte que culmina a la darrera, la de Regina sanctorum omnium. El desgast de la partitura original evidencia que va ser utilitzada molts cops, ignorem però on, doncs aquesta de pregària va ser utilitzada en situacions molt diverses, tant per pregar per la pluja, com per evitar un atac militar o bé davant l’amenaça de la pesta. Aquesta multiplicitat impedeix d’atribuir a un sol convent la seva utilització. 9. Vengan pues los discretos és una altra mostra de les celebracions fetes per als vots dues dames gironines en el convent de les Bernardes. El text, popular i irònic, mostra l’ambient d’aquestes festes claustrals. Musicalment és una petita joia que podem atribuir al mestre Francesc Soler. El fet que sigui anònima podria indicar que les relacions entre aquest convent i el capítol catedralici no eren tan intenses com a l’època de Gaz, el successor de Soler. I que la obra sigui a duo –la de Gaz era a 4 veus– pot indicar que les novícies no pertanyien a cap família benestant. El text al·ludeix a un miracle atribuït a sant Bernat segons el qual va deslliurar una dona posseïda per un dimoni que se’n reia del sant. La música és la pròpia de la festa: amb un ritme alegre de dansa però sense excessos. 10. Zagalejos, Amor se duerme. Nadala de text influenciat pels carmelites descalços, que creuen en les infinites possibilitats redemptores de l’amor. El llenguatge elevat, les imatges domèstiques però de referències erudites, indiquen l’alt nivell poètic que aconseguiren les escoles de retòrica gironina amb uns versos propis del barroc castellà amb imatges i comparacions rebuscades. La seva música, que combina homofonia i polifonia, és seriosa i dolça alhora, intimista, i ens porta al misteri del Nadal tot contrastant sàviament solos i cor. |
|
Interprets
|
|
|
| Informació tècnica Partitures provinents de l’arxiu capitular de Girona. Orgue positiu construït al 2023 per Albert Blancaflor. Gravació en directe del concert realitzat a l’Auditori de La Mercè de Girona, el dia 17 de desembre de 2023; per Estudi de gravació: 44.1. Tècnic de so: Toni París La grafia original dels poemes musicats s’ha adaptat a la del castellà actual. La3 = 415 Hz Revisió del text català: Josep Pi Revisió del textos castellans: Albert Rossich i M. Lluïsa Ordóñez English by: Kathleen Knott Transcripció de les partitures: Oscar Bonany Pàgina web: Jesús del Oso Textos i coordinació general: Jaume Pinyol Autor del disseny gràfic i maquetació: Xavier Roqueta Imatge de la portada: Abadia de sant Pere de Galligants. Girona. Romànic s. XII www.magirona.org |
|
|
|
Sitio web: Jesús del Oso
|
