|
Divendres 22 de desembre de 2023.
Basílica de Sant Feliu
A les 19 hores (7 de la tarda)
VESPRES D'ARNADÍ
Obres de Corelli, A. Scarlatti, Händel, Geminiani
Direcció: Dani Espasa
Col·laboració: 15 €
Venda d'entrades a www.entrapolis.com i a la Llibreria Empúries
Organitza: Música Antiga de Girona
VESPRES D'ARNADÍ és una
orquestra barroca creada l'any 2005 per Dani Espasa i Pere Saragossa per oferir
versions plenes d'emoció, frescor i espontaneïtat, utilitzant instruments i
criteris històrics. Amb una intensa activitat concertística, el conjunt
actua a importants sales i festivals d'Europa com Peralada, Barcelona, Sevilla,
Santander, Madrid, Londres, Halle, Praga i Ostrava, entre d'altres.
El programa ofereix obres nadalenques del barroc italià i
anglès, “concerti grossi” escrites per a orquestra de cambra sense actuacions
vocals.
A. Corelli (1653-1713) nat al centre d’Itàlia, és una de les
figures cabdals del barroc italià que influencià la resta del barroc europeu
degut a la perfecció dels seus diàlegs entre diversos instruments, els concerti
grossi, difosos per tot Europa gràcies a les noves impremtes de partitures. La seva música aporta un
llenguatge musical nou per expressar millor els nous valors culturals difosos a
Itàlia amb el triomf de la contrareforma. Cerca en les seves obres un equilibri
instrumental, rítmic i harmònic de contrastos
subtils que conformen un estil refinat i majestuós alhora, tot utilitzant una
polifonia clara i melodiosa que seguia els models musicals de l’església
italiana de l’època. Així aconseguí unes obres instrumentals d’audició
senzilla, fàcils de seguir i d’un fort atractiu encara avui tres-cents anys
després de ser estrenades.
A. Scarlatti (1660-1725) fou contemporani de Corelli però de
cultura napolitana, pròpia d’una societat molt
més polaritzada que la romana i en què la música hi tenia un valor
diferent. Aportà nou dramatisme a les seves composicions i va innovar en
diverses àrees de la música d’òpera principalment. La seva tècnica de
desenvolupament dels motius melòdics va fer fortuna Adoptà la forma
concertino-ripieno de Corelli per a diverses obres instrumentals
G. F. Händel (1685-1759) pertany a la generació posterior a
Corelli i a unes cultures, la germànica primer i l’anglesa més tard, força
diferents de la italiana. En la seva estada a Roma va quedar enlluernat per l’invent de Corelli el “concerto grosso. que va adaptar al públic
anglès. Amb una gran capacitat de treball i una molt notable assimilació dels
diversos estils que va conèixer, va ser un dels primers empresaris musicals i amb
les seves òperes havia de complaure un públic burgès que pagava per veure-les.
La seva fusió de melodia italiana i harmonia germànica li va permetre de compondre
algunes obres esdevingudes de les més populars arreu.
F. Geminiani (1687 1762) fou un violinista virtuós i compositor italià
que emigrà a Anglaterra on compongué gran part de la seva obra a l’etapa del
barroc final. Es considerat com a innovador en modulació i en harmonia.
|
Cartell
|
